Haruki Murakami parla en aquesta novel·la autobiogràfica de la seva afició per còrrer i del paral·lelisme d'aquesta activitat amb la seva professió d'escriptor. Com ell mateix diu, ni còrrer és només una feina física ni escriure és només intel·lectual.
És un llibre curiós, com ja em va passar amb 1Q84, no sé dir si m'ha agradat o no, però alguna cosa deu tenir perquè cada vegada que l'he obert i he començat a llegir un capítol m'han vingut ganes de posar-me les sabatilles de fer esport i marxar a còrrer...
Val la pena aturar-se en la passió amb que Murakami viu el fet de còrrer, les maratons i els triatlons que acaba i els que no, la manera amb què explica les vegades que ha hagut d'abandonar i com s'ha hagut d'anar adaptant al pas del temps del seu propi cos.
He llegit que aquesta novel·la pot servir per entendre millor la manera d'escriure els seus llibres, el seu estil personal. Ara em toca reflexionar sobre aquest fet. Què opineu vosaltres?
A mi em va agradar molt. Pels tocs autobiogràfics i pel paral·lelisme que tu expliques entre el fet de córrer i el fet d'escriure. I per la força, la voluntat i la tenacitat que transmet...
ResponEliminaI també em van quedar les ganes d'agafar les bambes i sortir a córrer!!!
Pot ser me l'hauré de llegir a veure si em dóna l'última empenta per tornar a fer esport com abans.
ResponEliminahem d'organitzar una sortida esportiva, ens ve molt de gust!!!
ResponElimina