T'imagines que un dia equivoques el remitent d'un correu electrònic i la persona que el rep et contesta? T'imagines que no saps perquè però tu li tornes a escriure...
T'imagines que tots dos inicieu una relació dependent de les vostres paraules escrites?
Doncs això i altres coses són les que els succeeixen als protagonistes d'aquesta novel·la de Daniel Glattauer que aconsegueix enganxar al lector convertint-lo en "voyeaur" dels mails del Leo i l'Emmi, cosa que qui no ha volgut fer algun cop?
No és un llibre difícil, no és un llibre per gaires reflexions, però és entretingut i sobretot ràpid perquè el format mail ens permet deixar de llegir quan ens convingui i a l'hora enganxar-nos i voler saber quines seran les respostes que es succeiran.
“Escriu-me, Emmi. Escriure és com fer petons però sense llavis. Escriure és fer petons de pensament.”
Existeix una segona part que haurem de llegir per veure com prospera aquesta història...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada