Heu notat que fa temps que no escric? Part de la culpa d'això l'ha tingut aquest llibre. Reconec que potser m'ha enganxat en una època poc inspirada per a la lectura, però sigui com sigui no m'ha enganxat casi fins a la meitat del llibre. Potser la primera part d'aquesta saga, L'hipnotitzador (veure crítica en aquest mateix blog) va deixar el llistó massa alt i ara esperava una història que em deixés amb la mateixa sensació.
Argument: El cos del director general de l'ISP (Inspecció de Productes Estratègics), apareix penjat al seu pis. A la sala no hi ha cap moble, com ha pogut enfilar-se sense ajut? El mateix dia, en una embarcació a la deriva apareix el cadàver d'una dona, els seus pulmons estan plens d'aigua, però no en té restes ni a la roba ni a cap altra part del cos. Com s'ha ofegat? l'inspector Joona Linna, haurà de descobrir què tenen aquestes persones en comú i quina és la causa d'aquestes morts.
L'inspector Joona Linna és el fil conductor entre la primera novel·la de Lars Kepler, l'hipnotitzador i aquesta.
Una curiositat: Lars Kepler és el pseudònim que han fet servir un matrimoni d'Estocolm, Alexander Ahndoril i Alexandra Coelho Ahndoril. Van escriure el seu primer llibre conjuntament amagats darrera d'aquest nom, però després de l'èxit obtingut han decidit donar la cara i a més avançar que la intenció és continuar amb els casos d'aquest carismàtic inspector.
D'aquí un temps m'agradaria donar-li una altra oportunitat a aquest llibre perquè crec que si l'agafes des del principi amb ganes pot resultar una molt bona lectura. Llàstima que sóc molt conscient que no ho faré...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada